Resultats de la cerca

Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC…

Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…

El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que…

La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…

És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres…

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…

Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o  Contra la planificació 1998, i com a editora o en…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…

Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls  La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996, Uh 1997…

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on del 1980 al 1984 fou professor titular de teoria econòmica Amplià estudis d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT i en administració pública a la JF Kennedy School of Government Universitat de Harvard La seva trajectòria acadèmica continuà posteriorment com a professor associat del Mercat d’Infraestructures i Cooperació públic-privat PPP a la Universitat Pompeu Fabra Des del 2014 és director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC Ha ocupat també càrrecs en l’Administració pública,…