Resultats de la cerca
Es mostren 5068 resultats
Fogars de la Selva

Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Museu de Granollers
Museu
Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can…
Capella de Sant Martí (Montgat)
Art romànic
Situació Petita església al costat d’un club d’esplai, restaurada fa pocs anys i actualment objecte de polèmica ECSA - E Pablo Es troba dins les terres de la gran masia de Can Ribes, a l’interior del terme, a la part N de la població Mapa 37-16421 Situació 31TDF406918 S’hi arriba per la carretera que surt de la N-II a l’altura de la casa de la vila i va fins a Tiana dista poc més de 500 m del nucli i es troba dins un modern recinte esportiu Història Aquesta capella, com tot el municipi de Montgat, pertanyia inicialment al terme de Tiana És documentada per una donació del 1027 Hi…
Jørn Utzon
Arquitectura
Arquitecte danès.
Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del 1959 el Banc…
Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme, SA
Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900 Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900 Els socis constituents foren dues empreses barcelonines Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i…
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…
la Sala

Aspecte de Santa Maria de la Sala (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de la Sala) al SE del municipi de Jorba (Anoia), prop de l’Anoia.
Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
Vinyols

Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats
Joanetes

Nucli de Joanetes, amb el Puigsacalm al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa.
Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al segle IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu