Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme. Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900.
Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900. Els socis constituents foren dues empreses barcelonines: Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana. La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona. La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines.
El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i Vila. Retrobarem aquest personatge al front de La Hispano Suïssa d’automòbils, uns anys més tard.
Tenint en compte l’activitat dels dos socis és fàcil entendre que la nova societat es proposava d’eixamplar per la base les operacions que ja realitzaven.
La societat es constituí amb un capital totalment desemborsat de dos milions de pessetes, una xifra francament important per a l’època.
Amb aquest import compraren uns terrenys a Can Tunis, a l’estreta franja que hi havia entre la platja i la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilanova. La construcció de la fàbrica i la compra dels alts forns i trens de laminatge obligaren l’empresa a augmentar els seus recursos tot fent una emissió d’obligacions per un import d’un milió i mig de pessetes, amb la garantia hipotecària dels terrenys i fàbrica. El seu banquer era J. Marsans i Rof, que donarà origen uns anys més tard a la Banca Marsans.
Dos anys més tard, el 1902, hi havia instal·lats a la fàbrica dos forns Martin-Siemens de fusió, dos forns de rescalfament i dos trens de laminatge, com també un taller de calderería.
L’empresa tingué una vida molt curta. El mes de gener del 1904 presentà la suspensió de pagaments. La Ferreria Sant Josep, de Sants, es va fer càrrec de les instal·lacions, fins que foren tancades definitivament el 1907.