Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Santa Maria de Sarral
Art romànic
Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’…
Castell de Benavarri
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Benavarri, amb les restes del seu castell i l’església de Santa Maria al cim d’un petit esperó calcari que domina la població ECSA - JTodó Les restes d’aquest antic castell, situades al costat de l’església de Santa Maria, es troben al cim de la població de Benavarri, sobre un esperó calcari vora el barranc de Sant Medard Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 S’arriba a Benavarri per la carretera N-230 que parteix de Lleida en direcció nord JBP Història El lloc de Benavarri fou probablement un punt important de la frontera musulmana, i el seu…
Castell de Castre (la Pobla de Castre)
Art romànic
Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…
Santa Cecília de Fontova (Graus)
Art romànic
Situació Bonica vista de la torre del castell i de l’església de Santa Cecília, amb un absis sobreaixecat a manera de bestorre campanar a la part de ponent ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és situada al costat del castell de Fontova, just a ponent de la torre mestra Mapa 31-11 250 Situació 31TBG893838 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església de Santa Cecília era la capella castellera de la fortalesa de Fontova Tingué consideració de parròquia del terme de Fontova Una de les primeres mencions documentals data de l’…
Castell de l’Espunyola
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el castell, enmig de la vegetació J Bolòs Les restes malmeses pel temps del castell de l’Espunyola les trobem en una petita elevació dins una vall boscosa, al sud-oest de la ciutat de Berga No és un castell roquer, com són la majoria dels castells del Berguedà, sinó un palau fort, la residència d’una família noble, construïda amb un cert refinament Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per arribar-hi cal prendre aproximadament un quilòmetre abans…
Castell de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en uns quinze…
Escarlatina
Patologia humana
Definició L’ escarlatina és una malaltia infecciosa aguda d’origen bacterià, fins fa relativament poc temps molt comuna durant la infantesa, que es manifesta per síndrome febril, amigdalitis i una erupció cutània característica, consistent en petites i múltiples taques de color roig escarlata Causes L’ agent etiològic de l’escarlatina és un bacteri del grup dels Streptococcus , o estreptococs, concretament l’ estreptococ β-hemolític del grup A Aquest germen, un coc grampositiu que habita normalment a les mucoses oral i faríngia d’un 10 o 15% de les persones, pot provocar diverses infeccions…
Tromboangiïtis obliterant
Patologia humana
Definició La tromboangiïtis obliterant o malaltia de Buerger és una malaltia vascular crònica de causa desconeguda Es caracteritza per la inflamació de les artèries de diàmetre mitjà i petit i de les venes de les extremitats que, progressivament, en produeix l’oclusió i per tant una fallada de l’aportació sanguínia a la zona que n’és afectada Freqüència, edat i sexe Aquesta malaltia no és gaire freqüent, sobretot en l’actualitat, ja que s’ha constatat estadísticament una minva de la seva incidència en els darrers anys Pel que fa a l’edat i el sexe, aquest trastorn afecta sobretot…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
Hidrologia 2016
Hidrologia
L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…