Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…
Pompeia

Ruïnes de Pompeia
© Eulàlia Rius
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’imperi Romà, prop de la ciutat moderna de Pompeia, a la província de Nàpols, Itàlia.
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…
junció
Electrònica i informàtica
Zona de transició que es manifesta en posar en contacte un semiconductor i un altre material de propietats diferents (un semiconductor, un metall, un líquid electrolític, etc) a causa de l’adaptació dels nivells de Fermi d’ambdós materials.
En equilibri termodinàmic, el nivell de Fermi del sistema compost pels dos materials ha d’ésser el mateix i constant, i això significa d’una banda, la difusió de portadors entre els dos materials, a causa de la seva diferent concentració i, d’altra banda, l’aparició d’un camp elèctric intern originat per la variació de densitat de càrrega que en resulta Aquest camp elèctric creix a mesura que augmenta la variació de la densitat de càrrega, i dóna lloc a un potencial elèctric a la zona de transició entre els dos materials, on es produeix la variació de càrrega Així, cada vegada és més difícil…
Mato Grosso
Divisió administrativa
Regió del centre-oest del Brasil.
És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de…
literatura costa-riquenya
Literatura
Literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels costa-riquenys.
El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
selfactina

Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues…
Marisa Paredes
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica castellana María Luisa Paredes Bartolomé.
Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra Esta noche tampoco 1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà Comedia sin…