Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i també de…

Començà els estudis de piano a set anys a Alemanya Entre el 1960 i el 1969 fou alumne d’Irene Slavin a la Hochschule de Karlsruhe, ciutat on s’havia traslladat la família el 1952, i després, del 1970 al 1973, amplià estudis privadament amb Vlado Perlemuter a París L’any 1973 fou premiat al Concurs Internacional de Piano Van Cliburn i el 1975 aconseguí el primer premi en el Concurs Maurice Ravel a París Ultra la seva activitat com a pianista i també com a director, ha treballat com a presentador de programes i debats radiofònics musicals i ha participat en alguns films de temàtica musical L’…

Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid El 1952, en…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues…

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1981, a l’estatal el 1983 i fou reconegut per la Lliga Europea el 1988 i per la FINA el 1990 Comptabilitzà quatre-centes onze actuacions internacionals, en competicions com els Jocs de Sydney 2000, els Jocs Mediterranis 2001, els Campionats d’Europa 2006, les Universíades 2003, 2007 i la Supercopa d’Europa masculina 2007 És vocal del Comitè Estatal d’Àrbitres des del 2005 i representant d’aquest estament a l’assemblea de la federació espanyola des del 1996 També fou secretari del Comitè Català d’Àrbitres 1998-2001 i…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del…

A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant…

Es formà al Club Natació Manresa i el 1980 passà al Club Natació Catalunya Amb aquest club fou campió de Lliga de la divisió d’honor 1990, 1992, 1993, 1994, de la Copa del Rei 1990, 1992, 1994, de la Recopa d’Europa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa europea 1992, 1995 Durant el període 1983-96 fou 221 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1983, la medalla d’argent en els Campionats del Món 1994 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Com a entrenador del mateix CN Catalunya, obtingué…

El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam 1924-25, destruït el 1940, i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen 1917 El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland 1924-27 i la Kiefhoek 1925-27,…

Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…