Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Bernat Solé i Barril
Política
Enginyer i polític.
Enginyer industrial superior per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha treballat d’enginyer en el sector empresarial, per compte propi, i també ha estat professor d’institut Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 2006, en fou secretari de comunicació de l’executiva comarcal de l’Urgell i secretari de política territorial de l’executiva regional de Lleida L’any 2018 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya, on ha estat membre de la Comissió d’Urbanisme Regidor de l’Ajuntament d’Agramunt 2007-11, aquest any fou elegit alcalde de la població Reelegit el 2015 i el 2019, el…
Jordi Juan i Raja
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013,…
Joan Planellas i Barnosell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest any fins al 1998, director…
Kirguizistan 2015
Estat
El 4 d'octubre hi van haver eleccions parlamentàries al Kirguizistan, que van representar la consolidació de les opcions governants El Partit Socialdemòcrata, amb el 27,5% dels vots, va obtenir 38 escons d'un total de 120 12 més dels que ja tenia, mentre que l'opositor Respublika/Ata-Jurt, amb el 20,3% dels sufragis, en va treure 28 23 menys Amb aquests resultats, els partits que donen suport al president socialdemòcrata Almazbek Atambàiev es van unir al voltant del primer ministre sortint, l'independent Temir Sariev, que va tornar a ser nomenat al càrrec el 5 de novembre Els…
Líban 2016
Estat
Al febrer, el país va iniciar una crisi diplomàtica amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units després que el Govern libanès no condemnés els atacs a la seu diplomàtica saudita a l’Iran, al mes de gener Aquesta crisi es va agreujar al març quan el Consell de Cooperació del Golf, del qual formen part l’Aràbia Saudita i cinc països més, va declarar grup terrorista el braç armat del moviment xiïta libanès Hezbollà Els atacs suïcides a Al-Qaa, al mes de juny, presumptament comesos per sirians, també van agreujar les difícils relacions entre libanesos i els més d’un milió de refugiats…
Líban 2011
Estat
Al final de gener, Najib Mikati, amb el suport de Hezbollà, va ser nomenat nou primer ministre, posant fi a un conflicte de diversos mesos entre els partidaris del primer ministre sunnita, Saad Hariri, i Hezbollà sobre la investigació de l’ONU de l’assassinat el 2005 del dirigent libanès Rafiq Hariri, pare de Saad El 12 de gener, els ministres de Hezbollà i els seus aliats van dimitir del Govern, que en van provocar la caiguda i la de Saad Hariri El nomenament de Mikati, milionari i antic primer ministre, va donar lloc a nombroses manifestacions al país dels partidaris de Hariri…
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era…
Nichita Stǎnescu
Literatura
Poeta romanès.
Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…
Francesc Sevillano i Colom
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa Castellón 1953 i…
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou…