Resultats de la cerca

Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres  Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia Hardcore videogames premi…

El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…

Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…

Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director juliol de 2008 - febrer de 2019 La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música…

Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…

Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…