Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició 1882, 1885, 1891 defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb poemes escrits per…

Desenvolupament enciclopèdic És una obra psicològica i ciutadana centrada en un personatge femení que li dona títol i n’és el punt de vista dominant La protagonista es troba arrelada en un temps i un país que l’autora coneix molt bé L’eix temàtic gira entorn de les relacions amoroses d’ Aloma , que són un fracàs, i que contraposen de manera simbòlica dues edats la infantesa, lligada al somni i a la felicitat, i l’edat adulta, que es relaciona amb la realitat i el desencís Aloma és una adolescent, poc preparada per a enfrontar-se a la vida, que viu en una torreta de Sant Gervasi junt amb el…

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest…

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts defensius de la…

Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear   Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni…

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…