Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Diari d’Igualada
Periodisme
Periòdic en català creat a Igualada el 16 de maig de 1931; fou editat fins el 18 de juliol de 1936.
Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El…
Castellolí

Castellolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall excavada en els sediments eocènics per la riera de Castellolí.
Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a…
Riquilda de Barcelona
Història
Vescomtessa de Barcelona.
Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
riu de Bitlles
Riu
Riu de l’Alt Penedès.
Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit S'uneix a l’Anoia al terme de Sant Sadurní
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina