Resultats de la cerca

Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia

Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a…

Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert

Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal

Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles

Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat

És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra

Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit S'uneix a l’Anoia al terme de Sant Sadurní

Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya