Resultats de la cerca

Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai…

Situació Petita església rural que forma un únic conjunt amb el seu cementiri i altres construccions annexes ECSA - F Junyent - A Mazcuñán L’església, junt amb el fossar, és situada en un altiplà, al costat de l’abandonat nucli de cases que formaven el llogaret, prop de Monistrol d’Anoia, a l’extrem sud-occidental del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF977908 Hom hi pot anar per una pista que s’inicia a la Fortesa, o bé per una altra que arrenca de Monistrol d’Anoia, totes dues de curt recorregut FJM-AMB Història Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc…

La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…

Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i intervingué en el…

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà molt aviat, de sempre fou una parròquia independent Segurament fou fundada pels comtes de Barcelona L’any 962 la comtessa Riquilda en el seu testament la llegà a la seu de Vic, però els comtes de Barcelona la varen retenir fins a l’any 993, en què passà definitivament al domini dels bisbes de Vic, per una permuta que els feu el noble Sendred de Gurb Aquest poc abans l’havia comprada als comtes de Barcelona Els bisbes esdevingueren senyors alodials del terme de Sant Boi i hagueren de sostenir diversos plets…

Al límit occidental del pagus del Baridà, Arsèguel sempre va formar part del comtat de Cerdanya La seva primera menció es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Ja apareix com a vila l’any 1010, però les dades documentals del castell són escasses i tardanes En efecte, cal esperar al segle XII per saber que era tingut per la comtessa del Pallars Per un fogatjament del 1365 se sap que la vila i el castell d’Arsèguel eren del senyor Berenguer d’Oms i que el 1344 restà fidel al rei Jaume de Mallorca És tan escassa la informació de què es disposa sobre aquest castell que…

Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de…