Resultats de la cerca
Es mostren 8166 resultats
Humbert Ferrer Escobar
Francesc (a la dreta) i Humbert (a l’esquerra) Ferrer Escobar
CP Voltregà
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb la selecció espanyola, es…
Francesc Ferrer Escobar
Francesc (a la dreta) i Humbert (a l’esquerra) Ferrer Escobar
CP Voltregà
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge 1978-79…
el Montseny
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
ombrel·la
A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
Abu Simbel
Els dos temples d’Abu Simbel: el gran (esquerra) i el petit
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de les aigües…
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
coloma
Colom mascle (esquerra) i coloma
Wayne S. Grazio (CC BY-NC-ND 2.0)
Nat King Cole
Música
Nom amb què és conegut el pianista i cantant de jazz nord-americà Nathaniel Adams Cole.
El 1940 fundà un trio que donà proves d’una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins Collaborà en diverses pellícules, entre les quals Saint Louis Blues 1958