Resultats de la cerca
Es mostren 1259 resultats
Josep Ribelles
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses…
Ramon de Reixac
Història
Cavaller.
Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei…
Josep Maria Balaguer i Sancho
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S’ha especialitzat en literatura catalana del segle XX i en les seves relacions amb el context europeu, bàsicament en el període d’entreguerres Són de destacar els seus estudis sobre els poetes dels anys trenta i de la immediata postguerra Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o JV Foix, amb atenció especial a les avantguardes i al Grup de Sabadell Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols L’interès per les avantguardes l’ha dut també a l’estudi d’altres poetes com Joan Brossa o Pere Gimferrer El 1991…
Montserrat Prudon i Moral
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de…
Castell de Meranges
Art romànic
El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus , el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la…
Sant Grau d’Urús
Art romànic
Església situada en el serrat de Sant Grau o del Puig d’Urús Fou el temple del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui despoblat En l’actualitat és una ermita de la parròquia de Sant Climent d’Urús No conserva cap vestigi de l’edifici romànic L’església és mencionada per primer cop en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús del 1037, en què consta que el bisbe Eribau d’Urgell li subjectà com a sufragània l’església de Sant Grau de Puigfrondí ara d’Urús Entre el 1198 i el 1199 fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix…
Pere d’Urtx
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1269-93).
Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…
Guillem d’Entença i de Montcada
Història
Baró d’Entença, fill de Berenguer V.
Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns…
Manuel Guerrero i Brullet
Literatura catalana
Assagista i crític.
És autor de la biografia JV Foix, investigador en poesia 1996 i de l’antologia de poesia Sense contemplacions 2001 Ha format part del consell de redacció de les revistes Àrtics 1985-90, Cave Canis 1995-99 i Transversal 1996-2003 Ha traduït, entre altres llibres, El banquer anarquista de F Pessoa, Ostinato rigore d’E de Andrade i Els Negres de Jean Genet Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals cal destacar “Joan Brossa o la revolta poètica” 2001, la més completa dedicada a l’obra visual i objectual del poeta, presentada a la Fundació Joan Miró Ha tingut cura…
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’antic castell d’Adrall era, al principi, una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge d’Andorra del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava L'església parroquial, del 1005, està dedicada a Santa Maria d'Adrall, i es coneix l'existència de l’església de Sant Cosme i Sant Damià, de la qual no s'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina