Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Georg Philipp Telemann

Georg Philipp Telemann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig 1701 Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres Organista a la Neue Kirche de Leipzig 1702, fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach 1708, on establí una bona amistat amb JSBach i la seva família Director de música de Santa Caterina de …
Paul Claudel
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg francès.
Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc…
Alexander von Humboldt
Retrat d’Alexander von Humboldt, per Friedrich Georg Weitsch
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Naturalista i geògraf alemany.
Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment…
Pere Quetglas i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…
Maximilià I

Maximilià l
© Fototeca.cat
Història
Arxiduc d’Àustria, rei de romans (1486-93) i emperador romanogermànic (1493-1519).
El matrimoni amb Maria de Borgonya 1477 augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms 1495 feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt també feu aprovar la creació d’un impost gemeine Pfennig , ‘diner comú’ per tal de sufragar les necessitats imperials Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi la cancelleria àulica…
Josep Francesc Yvars Castelló de Castellví
Literatura catalana
Assagista, editor i historiador de l’art.
Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’experiència…
Otto von Bismarck
Història
Política
Príncep de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg.
Primer ministre de Prússia i després canceller d’Alemanya —anomenat “el canceller de ferro"— entre els anys 1862 i 1890 D’una família de Junkern, establerta des del s XIII a l’Altmark, estudià a Berlín i a Göttingen i ingressà a l’administració prussiana el 1835 El 1847 fou diputat en el primer Landtag parlament general de Prússia, convocat a Berlín per Frederic Guillem IV Fou extremadament conservador, i en el seu primer discurs demanà la creació d’un banc de crèdit agrari Preconitzà la repressió enèrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostrà realista i calculador quan Àustria…
Alsàcia-Lorena
Geografia històrica
Territori format per Alsàcia —excepte el territori de Belfort— i una part de la Lorena sota el domini d’Alemanya del 1871 al 1918 i del 1940 al 1944.
Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes A les…
Miró
Escultura
Escultor grec.
Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A…
Núria Amat i Noguera
Literatura catalana
Bibliotecària i escriptora.
Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina