Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Innocenci IV
Cristianisme
Nom que adoptà Sinibaldo Fieschi en esdevenir papa (1243-54).
Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió
Izquierda Democrática Cristiana
Partit polític
Partit democratacristià dirigit per l’exministre de la República Manuel Giménez Fernández, i posteriorment per Joaquín Ruiz-Giménez, que a Catalunya comptà amb un nucli de seguidors durant els anys seixanta.
La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella
Lo Geronés
Capçalera del primer exemplar de Lo Geronés (7 d’abril de 1894)
Setmanari
Setmanari en català que aparegué a Girona, amb nombroses interrupcions, del 1894 al 16 de febrer de 1909, com a portaveu del Centre Catalanista d’aquesta ciutat.
Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari
Le Passant
Història
Publicació rossellonesa bimensual que aparegué del 1884 al 1886, de caràcter literari i artístic; a partir de 1885 prengué un marcat to parisenc.
Era dirigida per Amédée Reynès i hi collaboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme
Friedrichshafen
Ciutat
Ciutat del land Baden-Württemberg, Alemanya, a la vora del llac de Constança.
Centre turístic i nucli industrial motors, indústria electrònica, química, de teixits i de pells Anomenada antigament Buchhorn , rebé el nom actual el 1811, del rei Frederic I de Württemberg
Pavelló del Nou Congost
Partit de basquetbol al Pavelló del Nou Congost
BÀSQUET MANRESA / JOAQUIM ALBERCH
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Manresa.
Fou inaugurat el 6 de setembre de 1992 com a terreny de joc del Bàsquet Manresa L’arquitecte Frederic Marlet dirigí el projecte Té capacitat per a 5000 persones
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
Luci III
Cristianisme
Nom que adoptà Ubaldo Allucingoli en esdevenir papa (1181-85).
Reuní el concili de Verona 1184, que condemnà el neomaniqueisme i, d’acord amb Frederic I Barba-roja, decretà el càstig material dels herètics inquisitio , a cura dels bisbes
Oria
Ciutat
Ciutat de la província de Brindisi, a la Pulla, Itàlia, situada a la península Salentina.
Bisbat catòlic Emmurallada i protegida per un castell, construït en 1227-33 per l’emperador Frederic II, fou plaça forta important en les guerres angevines de començament del s XVI