Resultats de la cerca
Es mostren 938 resultats
Caterina Valriu i Llinàs
Literatura catalana
Filòloga i escriptora.
És llicenciada en filosofia i lletres 1983 i doctora en filologia catalana 1992 per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura En collaboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostella, en el camp de la literatura infantil i juvenil És membre de l’European Research Group on Oral Narrative ERGON i del Grup d’Estudis Etnopoètics IEC, que dirigí en 2007-13, directora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears GREIB, membre del consell de direcció de la revista…
,
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca en un dobler de billó mallorquí
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1311-24), comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladès, senyor de Montpeller.
Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó 1285, fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans Pogué fugir i fou educat a la cort francesa El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca El 1304 es casà amb Maria de Nàpols , filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de…
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…
Sant Serni de Meranges
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…
Castell de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del Castell, del qual resta algun mur M Anglada Les restes del castell de Mataplana es troben al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG277795 Hom hi pot arribar per la mateixa pista que porta al santuari de Mogrony des de Gombrèn Passada la casa del pla de la Molina, cal deixar aquesta pista per agafar el camí que porta a la collada del pla de l’Espluga Al costat de l’església de Sant Joan de Mataplana, hom trobarà les ruïnes d’aquest castell JVV Història Aquest castell es trobava situat al comtat de…
Massoteres

Massoteres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km 2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi Limita amb els termes de Guissona W, Sant Guim de la Plana S i E, Torà E, Torrefeta i Florejacs NW i Biosca N, al Solsonès Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà o Palouet, a més del santuari de Camp-real La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda amb altituds de 529 i 526 m, a la banda de Talteüll el territori esdevé després…
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Castell de Canet de Rosselló
Art romànic
Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell de Canet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km de Perpinyà i a 2 km de la mar PP Història Els senyors del lloc i castell de Canet villa Kanedo…
Castell de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs que encara resten dempeus de l’antiga fortificació V Hurtado El que resta del castell de Ribes es troba dins el nucli urbà de Ribes de Freser, a uns 100 m vers tramuntana del carrer de Nostra Senyora de Gràcia el qual esdevé, en sortir del poble, la carretera de Pardines tot just passat el pas a nivell del cremallera que mena a Núria El castell és situat damunt un petit turó a tocar del camí del cementiri Mapa 256M781 Situació 31TDG315894 VHC Història Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “ Castro de Ripas ” datat l’any 840, la inexistència del…
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina