Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
Bellvís

Bellvís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb el Segrià i la Noguera.
Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan , romànica, del segle XII, propera a l'antic castell de Boí, era contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la primitiva estructura només conserva un dels tres…
Francesc Pujol i Pujol
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la missió de San…
Josep Escolà i Marsà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina
Agustí Bernaus i Serra
Cristianisme
Bisbe missioner caputxí.
Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat bisbe al…
Francesca Clua Caubet
Bitlles
Promotora i jugadora de bitlles catalanes.
Presidenta del Club de Bitlles Flor de Lis des de la seva fundació, el 1986 participà activament en la recuperació i unificació del joc de bitlles amb el Grup Cultural Rasquerà Des del mateix any es dedicà també a la promoció d’aquesta pràctica esportiva sense distinció d’edats, tasca que continuà com a delegada de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB a Lleida a partir del 1990 i responsable dels Jocs Escolars a la província de Lleida des del 1997 Precursora dels equips femenins a Lleida, creà la Lliga femenina el 1990 i la masculina el 1992 Com a jugadora, participà en l’Olimpíada…
Josep Oms Pallisé

Josep Oms Pallisé
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Gran Mestre des del 2007, en edat juvenil guanyà diversos campionats provincials de Lleida i assolí el Campionat d’Espanya juvenil 1993 Posteriorment, anà a jugar a Andorra, on guanyà el Campionat d’Andorra quatre cops consecutius 2003-06, i representant aquest país participà en dues ocasions en les Olimpíades d’escacs 2004, 2006 En l’edició del 2006 assolí la medalla d’or individual per la seva actuació en el segon tauler També guanyà un parell de cops l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 2003, 2012
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina