Resultats de la cerca

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…

Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona 1972-80 Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1973-80, reprengué el 1984 la publicació d' Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols Dirigeix, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya 1980-92, i del 1992 fins al 2015 director general de l’Arxiu Nacional de Catalunya Ha collaborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica , ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre Història de la…

Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos…

Fill d’un fuster, treballà amb un imatger i, al mateix temps, estudià a Llotja i al taller dels Vallmitjana El 1858 guanyà una pensió de la diputació per anar a estudiar a Roma, on fou amic de Marià Fortuny Des d’allà envià el 1864 l’estatueta sedent del Dant Museu d’Art Modern de Barcelona, considerada com la seva millor obra, que obtingué una segona medalla a Madrid El 1867 hi obtingué una primera medalla amb un Himeneu neohellenístic, i una tercera a l’Exposició Universal de París A Roma féu el monument sepulcral de marbre per al general O'Donnell 1868-70, obra neoplateresca, installada a…

Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu Santo de Madrid…

Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros alfareros de…

Josep Lucini 1770-1845, juntament amb Cèsar Carnevali, pintà, el 1806, el teló de boca i moltes decoracions per al Teatre de la Santa Creu de Barcelona durant l’ocupació napoleònica fou professor de Llotja aportà a l’escenografia catalana la novetat de la perspectiva obliqua, i hi ha projectes seus a la Biblioteca Museu de l’Institut del Teatre de Barcelona Francesc Lucini Reggio, Calàbria 1789 — Madrid 1846, germà i deixeble de Josep, anà a València 1837 i després a Madrid, on s’establí, i esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando El seu fill Eusebi Lucini i Biderman Barcelona 1814 —…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

Fill d’un mestre d’obres Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768 Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793 Són…

Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen…