Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
Jesús López Rodríguez
Columbofília
Columbicultor.
Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació
Saint Lucia 2018
Estat
Segons dades oficials, el 2018 es va tancar amb un 10,2% d’increment d’arribada de turistes Malgrat aquest triomfalisme oficial, el cap de l’oposició, Phillip Pierre, del Partit Laborista de Saint Lucia SLLP, va anunciar al final d’any una moció de confiança contra el govern que es debatria el 2019 El 12 de gener, el veterà polític Emmanuel Neville Cenac va ser nomenat governador general del país, en absència de la reina Elisabet II Cenac havia ocupat diversos càrrecs polítics en dècades anteriors ministre d’Afers Estrangers 1987-92 i president del Senat 1993-97
Lars Olaf Jonathan Söderblom

Jonathan Söderblom
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic suec.
Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Pál Teleki
Geografia
Història
Polític i geògraf hongarès.
Comte Teleki von Szék Participà, com a ministre d’afers exteriors, en la negociació del tractat del Trianon després de l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys obligà a dimitir el govern d’Imrédy i, designat primer ministre 1939, ordenà l’ocupació de Rutènia Denuncià l’agressió nazi contra Polònia, i combaté les organitzacions pronazis hongareses Se suïcidà en senyal de protesta per l’atac nazi contra Iugoslàvia amb la connivència de l’exèrcit hongarès Com a geògraf té diverses obres de geografia econòmica i política, i executà un bon nombre d’obres de cartografia, especialment…
Viktor Adler
Història
Política
Polític austríac jueu.
Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat secretari d’estat…
Jules-François-Camille Ferry
Història
Polític francès.
Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell…
Joan de Comallonga
Història
Funcionari reial.
Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort
Walter Hallstein
Política
Polític alemany.
Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des…
Archives nationales
Historiografia catalana
Arxiu creat a París com a dipòsit central de documentació arran d’un ordenament que prengué cos a partir del decret de 7 de setembre de 1790 i la llei de 25 de juny de 1794.
Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina