Resultats de la cerca
Es mostren 1759 resultats
Guillem d’Estanyol
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1288-97).
La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà
Joan de Comallonga
Història
Funcionari reial.
Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Walter Hallstein
Política
Polític alemany.
Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des…
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova…
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
Lars Olaf Jonathan Söderblom

Jonathan Söderblom
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic suec.
Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930
Pál Teleki
Geografia
Història
Polític i geògraf hongarès.
Comte Teleki von Szék Participà, com a ministre d’afers exteriors, en la negociació del tractat del Trianon després de l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys obligà a dimitir el govern d’Imrédy i, designat primer ministre 1939, ordenà l’ocupació de Rutènia Denuncià l’agressió nazi contra Polònia, i combaté les organitzacions pronazis hongareses Se suïcidà en senyal de protesta per l’atac nazi contra Iugoslàvia amb la connivència de l’exèrcit hongarès Com a geògraf té diverses obres de geografia econòmica i política, i executà un bon nombre d’obres de cartografia, especialment…
Joseph Luns
Política
Polític i diplomàtic neerlandès.
Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina