Resultats de la cerca

Situació Absis d’aquesta església parroquial, molt transformat i sobrealçat com la resta de l’edifici Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Cristòfol s’alça al nucli de cases, la majoria deshabitades, que formen el poble de Sirès, a 1 040 m d’altitud Mapa 32-10213 Situació 31TCG115981 Per a arribar-hi cal agafar la mateixa pista que du a Espollà i Gavarret Poc abans d’arribar a Espollà, cal desviar-se a mà esquerra tot travessant el barranc de Sirès MAF-XFG Història EI primer esment del lloc de Sirès és de l’any 1186, en què Arsèn d’Espills lliurà al monestir de Santa Maria de Lavaix dos…

Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual, a ponent, i…

En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…

El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’alou d’Age tot…

Situació Un aspecte del mur més sencer de l’estança de la part de migdia d’aquesta fortificació ECSA - A Villaró Les restes del castell són al costat de la casa de Feners, a la riba dreta del Segre, prop de la Seu Mapa 34-10216 Situació 31TCG755918 Feners és una casa que hi ha prop d’un collet damunt Somont Per anar-hi, cal agafar un trencall que parteix del quilòmetre 133 de la C-1313 de la Seu a Puigcerdà i tot seguit prendre el camí de la dreta, en comptes del de l’esquerra que mena a Somont Història En un principi sembla que al llogaret de Feners —propietat de l’església d’Urgell des del…

El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la…

Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…

El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…

Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’altres països…

L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…