El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià. Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel. Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació. Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la seva colonització. La senyoria sobre Vespella estigué successivament en mans dels Montoliu, dels Queralt i, finalment dels Icard, senyors de Torredembarra.
L’església parroquial de Sant Miquel havia estat també, a l’edat mitjana, la capella castellera de la fortalesa de Vespella. D’aquesta església hi ha notícia el 1212 per l’acta testamentària de Pere de Vespella, el qual llegà una certa quantitat de diners per al manteniment de l’església de Sant Miquel. A la darreria d’aquesta mateixa centúria, els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren amb la dècima al sosteniment de les croades, hi consta que el rector de Vespela no va poder satisfer cap quantitat de diners, probablement perquè es tractava d’una parròquia amb pocs recursos econòmics.
A la darreria del segle XV, l’església parroquial de Vespella era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
L’església fou refeta al segle XVI sobre l’antiga església romànica. Segons l’inventari del 1924, l’altar de la Mare de Déu del Roser, un dels més destacables, fou construït l’any 1549. (MMFG)
Al costat de l’església, dalt de la paret de tanca del cementiri, hom hi pot veure una estela funerària de tipus discoidal de pedra calcària. Fa 62,5 cm d’alçada, 22 cm de gruix i el diàmetre del disc fa 35,5 cm. Té el peu de forma antropomorfa; en una cara mostra, en baix relleu, una creu de Malta dins una bordura simple, i en l’altra, una figura fitomòrfica també en baix relleu. Aquesta peça, per les seves característiques, s’ha de datar en època medieval, sense que es pugui especificar un moment concret.
En el mateix fossar s’ha pogut documentar una llosa de pedra calcària, que es troba semienterrada. Fa 1,53 m de llargada, un gruix de 25 cm i la seva amplada és de prop de mig metre. Presenta la següent decoració en relleu: en el frontal, una creu llatina de braços eixamplats, una figura que es pot identificar com una enclusa, i una altra figura que, de moment, és difícil de reconèixer. En el perfil de la peça hi ha tres ferradures. Es tracta d’una làpida funerària o sepulcral que presenta unes característiques similars amb algunes peces localitzades al cementiri de Sant Pere de Ponts (la Noguera), i també amb d’altres exemplars estudiats i publicats en el principat d’Astúries, que són clarament medievals, tot i que no es pot precisar amb exactitud la seva datació. (JJMB)