Resultats de la cerca

Germana d' Emili Fàbregas Inicià la seva carrera artística com a actriu, formant part de companyies notables que actuaren a Madrid, Barcelona i per províncies Retirada del teatre, als anys cinquanta estrenà, com a autora, comèdies en català i castellà com Lección de amor 1954, Un pas en fals 1959, premi Festa o Sólo tú Edità altres obres com Fill meu 1954 També havia treballat com a dobladora i directora de doblatge

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908

Autor de novelles Amor se escribe sin hache , 1929 PeroHubo alguna vez once mil vírgenes , 1931 La tournée de Dios , 1932, destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l’absurd Angelina o el honor de un brigadier 1932, Los ladrones somos gente honrada 1941, Eloísa está debajo de un almendro 1943, etc Les seves obres, impregnades d’un gran sentit humorístic, el feren molt popular

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

Ha recollit el codi moral del confucianisme, la doctrina de la reencarnació del budisme, les pràctiques ocultistes del taoisme, l’ideal d’amor universal i el símbol de Déu Cao Dai del cristianisme, i la veneració dels avantpassats de l’espiritisme Fou proclamada oficialment el 1926 i s’organitzà també com a comunitat econòmica i militar posteriorment el seu exèrcit fou integrat al del Vietnam del Sud Té més de dos milions d’adeptes

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson

Estudià a Nàpols El 1713 assolí una gran fama amb l’òpera L’amor tirannico Professà a Nàpols, al conservatori de Sant Onofrio 1723-39 i al dels Poveri di Gesù Cristo 1739-43 Autor de música escènica, com les ‘serenates’ Oreste i Il Polinice , estrenades a Madrid el 1738, l’òpera Arsace 1741, oratoris San Giovanni , 1715, etc Obrí una escola de cant que influí sobre l’estil operístic de l’època

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade