Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
perruca

Perruques
Indumentària
Cabellera postissa.
Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant el regnat de…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que…
Castell de Clarà (Avià)
Art romànic
D’aquest castell avui no queda cap rastre i només en coneixem l’existència per escasses referències en la documentació El castell de Clarà apareix documentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià, datada el 12 de gener de l’any 907 on apareix una menció concreta al castell “ aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii quin in Castro Clairano ad hanc orationis domum ” L’acta també esmenta el lloc de Clarà en parlar de la dotació a aquesta església “… Hanc…
François-Auguste Gevaert
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
A l’edat de tretze anys entrà al Conservatori de Gant per estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal, i quan en tenia quinze es convertí en professor de piano El 1847 guanyà el primer premi de la Societat de les Belles Arts de Gant i el Premi de Roma de Composició belga Del 1849 al 1852 viatjà per França, Espanya, Itàlia i Alemanya A Madrid compongué la Fantasía sobre motivos españoles per a orquestra, dedicada a la reina Isabel II, i escriví el seu estudi Rapport sur l’état de la musique en Espagne Com a compositor aconseguí alguns èxits amb el conreu del gènere de l' opéra-comique…
Heinrich Husmann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat catedràtic de…
Homo naledi
Antropologia física
Paleontologia
Nom que rep l’homínid fòssil reconstruït a partir de les restes fòssils localitzades en un sistema de coves a uns 40 km de Johannesburg (Sud-àfrica).
Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però la morfologia…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels bàndols 1411, però…
Isop
Literatura
Fabulista grec.
Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i renaixentista A part la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina