Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
lúnula
Anatomia animal
Zona blanquinosa i opaca, de forma semilunar, situada transversalment a l’arrel de l’ungla, anomenada també blanc de l’ungla
.
desviació tipus
Matemàtiques
Arrel quadrada positiva del valor de la variància
d’un conjunt de n
dades estadístiques
x 1
, x 2
,...,x n
.
Hom sol representar-la per σ, i és una mesura de la variabilitat d’un distribució al voltant de la mitjana aritmètica x És definida per l’expressió
crepar
Aixecar blens (de cabells) pentinant-los de la punta a l’arrel a fi d’inflar-los perquè aparentin més volum.
àcid el·lagitànnic
Química
Substància, semblant a l’àcid tànnic, que hom extreu de les llavors del dividivi i de l’arrel del magraner agre.
En la forma cristallina és emprat en l’adob de pells per a enfosquir el cuir
adventici | adventícia
Botànica
Dit de l’òrgan que neix fora del seu lloc normal, com la gemma adventícia, que creix fora de l’axil·la de les fulles, o l’arrel adventícia, que es forma lateralment sobre la tija, en l’heura, o independentment de l’arrel principal, en les gramínies.
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…
figura etimològica
Lingüística i sociolingüística
Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu.
espondilosi rizomèlica
Patologia humana
Afecció caracteritzada per una anquilosi vertebral completa, amb una anquilosi més o menys completa de les articulacions de l’arrel dels membres.
apoteosi
Art
Tipus de representació artística d’arrel clàssica, freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.