Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
valor eficaç
Electrònica i informàtica
Valor corresponent a l’arrel quadrada de la mitjana dels quadrats dels valors que pren una magnitud periòdica en un període.
En corrent altern és el valor a què hom es refereix en parlar de tensió o d’intensitat i correspon al valor d’un corrent continu que produeix el mateix efecte Joule en ésser aplicat a un element resistiu És anomenat també valor mitjà quadràtic En ones sinusoidals el valor eficaç és 0,707 vegades el de cresta o màxim Llevat de quan s’especifica el contrari, les tensions i els corrents alterns són expressats en valors eficaços
desviació tipus
Matemàtiques
Arrel quadrada positiva del valor de la variància
d’un conjunt de n
dades estadístiques
x 1
, x 2
,...,x n
.
Hom sol representar-la per σ, i és una mesura de la variabilitat d’un distribució al voltant de la mitjana aritmètica x És definida per l’expressió
esclop
Agronomia
Tros de soca d’olivera amb alguna arrel i una part de rabassa destinat a la reproducció o a un empelt.
adventici | adventícia
Botànica
Dit de l’òrgan que neix fora del seu lloc normal, com la gemma adventícia, que creix fora de l’axil·la de les fulles, o l’arrel adventícia, que es forma lateralment sobre la tija, en l’heura, o independentment de l’arrel principal, en les gramínies.
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…
ungla
Patologia humana
Excrescència en forma de mitjalluna, semblant a l’arrel d’una ungla, especialment el tumor dur que es forma damunt les parpelles.
figura etimològica
Lingüística i sociolingüística
Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu.
helenina
Farmàcia
Química
Terpè extret de l’arrel de l’herba de l’ala; es fon a 76°C i és soluble en els dissolvents orgànics.
És emprada en medicina com a antihelmíntic
apoteosi
Art
Tipus de representació artística d’arrel clàssica, freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.