Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Robert Archer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg catalanista i hispanista anglès.
Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14 Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de Marc 1989, l’antologia en…
,
Xavier Bonet Dalmau

Xavier Bonet Dalmau
Arxiu X . Bonet
Esports aeris
Pilot de parapent.
Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou primer per clubs amb l’…
Arantxa Sánchez Vicario i Carles Moyà, campions de Roland Garros
El tennista mallorquí Carles Moyà guanya en la final del torneig de Roland Garros davant el barceloní Àlex Corretja per 6-3, 7-5 i 6-3 Per a Moyà és el primer títol del Grand Slam, després d’haver disputat la final de l’Open d’Austràlia el 1997 La victòria de Moyà, que per a accedir a la final va haver de superar en semifinals Fèlix Mantilla, completa la victòria de la catalana Arantxa Sánchez Vicario, que ahir va conquerir el seu tercer títol de Roland Garros davant la nord-americana Monica Seles 7-6, 0-6 i 6-2
Els esportistes Charles Barkley i Mick Doohan anuncien la seva retirada
El pivot de bàsquet nord-americà Charles Barkley, de 36 anys, arran d’una greu lesió patida durant un partit disputat a Filadèlfia, anuncia en acabar el partit el final de la seva carrera esportiva Considerat un dels grans de la història de l’NBA, Barkley va ser medalla d’or amb els EUA als Jocs Olímpics de Barcelona i de Los Angeles L’endemà, el motociclista australià Mick Doohan, cinc cops campió del món de 500 cc 1994-98, anuncia també la retirada a causa de les lesions provocades per una caiguda, al mes de maig, al circuit de Jerez
Martina Hingis
Tennis
Tennista suïssa d’origen eslovac.
El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió
dominion
Geografia
Política
Nom donat a cadascun dels territoris de l’Imperi Britànic que, d’acord amb la proclamació de la Conferència Imperial de 1926 gaudien d’un estatut d’estats lliures associats dins de l’Imperi Britànic.
Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’
Coco Fusco
Literatura anglesa
Artista i escriptora nord-americana.
Realitza els seus treballs per mitjà de conferències i performances Ha estat curadora de programes a Europa, el Canadà, Austràlia, Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i els Estats Units És autora del llibre English is Broken Here 1995 i editora de Corpus Delicti Performance Art of the Americas 1999 El 2000 presentà la performance Out of Place a la Kunsthalle de Viena Amb motiu dels esdeveniments organitzats a Rotterdam com a capital cultural d’Europa el 2001, presentà la videoinstallació Unpacking Europe Treballa com a professora a l’Escola d’Arts Tyler de la University Temple
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen meteorític, és a dir,…
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de ferradura…
Wilhelm Loibner
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina