Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
guarda i custòdia
Dret civil
En dret matrimonial, conjunt de deures i drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
El règim de guàrdia i custòdia es troba regulat al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol, que inclou els darrers desenvolupaments en la matèria, com són, entre d’altres, l’exercici de guàrdia i custòdia compartit pels progenitors, la prohibició de guàrdia al progenitor que hagués estat condemnat per sentència ferma per actes de violència domèstica, o l’establiment d’un règim de relacions personals amb avis i germans, inclosa la possibilitat excepcional que l’autoritat judicial pugui atribuir la guàrdia als…
divisió
Geografia
Cadascuna de les parts en què és estructurat el territori d’un estat a fi de facilitar-ne les funcions administratives.
Dins l’administració espanyola hom distingeix, segons la dependència més o menys directa de l’autoritat central, una divisió administrativa major la comunitat autònoma, una de mitjana la província i una de menor el municipi A França, els equivalents respectius són el departament i la comuna En circumstàncies específiques, en funció de l’extensió territorial de l’estat o en funció d’un cert moment històric, les divisions poden assolir grans dimensions així, a l’antic Pakistan, abans de la independència de Bangladesh, les divisions tenien una mitjana d’uns 50000 km 2 d’extensió i d…
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
Cal distingir els delictes que atempten contra la seguretat exterior traïció, delictes que comprometen la pau o la independència de l’estat, delictes contra el dret de gents i pirateria i els que atempten contra la seguretat interior contra el cap de l’estat, contra organismes estatals, contra la forma de govern, contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis, rebellió, sedició, atemptats contra l’autoritat i els seus agents, desordres públics, propaganda illegal, tinença d’armes, terrorisme i activitats subversives en general L’índex d’aquest tipus de…
Inauguració de Santa Sofia com a mesquita
La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí segle IV i que amb la presa de Constantinoble 1435 va ser convertida en mesquita La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
Registre de Protecció de Dades de Catalunya
Dret
Òrgan integrat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades
.
Té per objecte fer efectiu el dret de tota persona a conèixer els fitxers de dades personals que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya, dels ens que integren l’administració local en l’àmbit territorial de Catalunya i de la resta d’organismes i entitats sobre els quals recau l’autoritat de control de l’Agència Creat per la llei 5/2002, és de consulta pública i gratuïta També són objecte d’inscripció les dades relatives a aquests fitxers que siguin necessàries per a l’exercici dels drets d’informació, d’accés, de rectificació, de cancellació i d’oposició
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme…
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Francesc Ferran d’Àustria-Este
Història
Arxiduc d’Àustria i cap de la casa ducal dels Este de Mòdena.
Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera…
Ismā‘īl ibn Mūsà
Història
Senyor de Lleida.
Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina