Resultats de la cerca

Fou fundat pel francès Emile Tiberghien Roubaix, Alts de França, 11 de desembre de 1886 – Barcelona, 12 de setembre de 1965, establert a Barcelona des de l’any 1914 En el gimnàs, creat el 1923, es practicà gimnàstica, boxa i altres especialitats gimnàstiques També tingué una secció de basquetbol i fou un dels primers clubs a practicar aquest esport El 1925 es federà, participà en el Campionat de Catalunya de basquetbol de segona categoria i aconseguí el títol El 1927 jugà a la primera categoria Marià Manent formà part de l’equip També tingué un equip en categoria femenina, que…

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’…

Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador…

Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

En futbol i waterpolo, aturada de la pilota que fa el porter, amb les mans o amb els braços, subjectant-la fortament amb el cos En handbol, intercepció que fa un jugador defensor a la pilota, desviant-la o aturant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls en amunt, llevat del porter que pot fer-ho amb qualsevol part del cos En boxa, aturada d’un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari En taekwondo, acció defensiva que consisteix a aturar els cops d’un adversari amb una part poc sensible del cos, per…

Es professionalitzà el 1923 i el juny de 1930 es convertí en el primer europeu campió del món dels pesos pesants, davant el nord-americà Jack Sharley, davant del qual perdé el títol dos anys després El juny de 1936 derrotà per KO al Yankee Stadium de Nova York el mític boxador nord-americà Joe Louis, èxit que el govern del Tercer Reich volgué aprofitar per a fer propaganda del règim, bé que Schmeling sempre se'n mantingué distanciat mai volgué ingressar al partit nazi i ajudà molts jueus a fugir d’Alemanya Al juny de 1938, la seva derrota per Louis per KO en el primer assalt comportà la seva…

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…

A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant…