Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Bernat Icard
Música
Compositor.
Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors
Xavier Elies i Gibert
Música
Cantant.
Economista de professió, s’integrà a Els Setze Jutges l’any 1963 El 1965 enregistrà el seu primer i únic disc amb la cançó El piset , que descrivia irònicament les dificultats d’una parella jove per a aconseguir un habitatge, l’única amb la qual obtingué un cert ressò Tot i això, dugué a terme nombroses actuacions Fou també cantant i instrumentista del grup Els Quatre Gats El 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya Tornà a actuar puntualment el 2007 en l’homenatge a Lluís Llach a Verges
Mario Sasot Escuer
Literatura catalana
Periodista, músic i crític literari.
Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón
Bernat Serra
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
Vicenç Acuña i Requejo
Música
Compositor català d’origen andalús.
Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…
passacaglia
Música
Actualment, composició en forma de variacions sobre un baix obstinat (variació).
Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…
Bob Marley
Música
Compositor, cantant i instrumentista jamaicà de nom real Robert Nesta Marley.
Fou el músic més representatiu del reggae , una música folklòrica de l’illa de Jamaica que revolucionà completament el món del pop i el rock De pare anglès i mare jamaicana, Marley anà a viure als suburbis de Kingston, capital de Jamaica, a catorze anys, per seguir els ensenyaments musicals del cantant i rastafari Joe Higgs Influït també per Curtis Mayfield i Elvis Presley, el 1962 enregistrà la primera cançó, Judge Not , apadrinat per Jimmy Cliff i Desmond Dekker El 1964 formà The Wailing Wailers, amb Bunny Livingstone i Peter Tosh, grup al qual més tard s’afegiren altres membres Amb…
,
Celdoni Fonoll i Casanoves

Celdoni Fonoll i Casanoves
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Cantant, rapsode i poeta.
De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català, Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…
,
La Trinca
La Trinca
© AVUI
Música
Conjunt musicovocal format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual l’any 1969, a Canet de Mar.
Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa amb Rosa Maria Sardà , etc…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina