Resultats de la cerca
Es mostren 751 resultats
Piast
Història
Primera dinastia regnant de Polònia que ocupà el tron des del segle IX fins a la fi del XIV, bé que el cognom Piast no li fou aplicat fins al segle XVII.
S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible topònim…
Castell d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble d’Adons és al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs Les primeres referències documentals que es coneixen del castell d’Adons provenen del cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix, on el castro Adonze surt esmentat en una escriptura de l’any 961 i en un altre document datat el 1023, on apareix amb la forma castellum Adonze Al segle XI, el castell d’Adons amb el seu districte pertanyia a l’honor d’un tal Guillem Sunyer A la darreria d’aquesta centúria, en les convinences establertes entre els comtes del Pallars Sobirà i els del Pallars Jussà, consta que la branca…
Castell de Tagamanent
Art romànic
El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes de terres del…
Sant Pere del Soler (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat nord-est ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere es troba isolada prop del mas Soler, al costat del camí que porta cap a Pallerols Mapa 34-12291 Situació 31TCG525525 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap al Rialb en arribar al riu, cal creuar el pont i seguir la pista que passa per la casa de Sòls de Riu i puja cap a la Torre i Pallerols JAA Història Malgrat que no es tenen notícies documentals anteriors al 1300 sobre aquesta capella, cal dir que sempre hi ha hagut culte amb més o menys freqüència i que el rector de la…
Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de Sant Pere, i…
Bardaixí
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc (Ribagorça), que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de…
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…
Castell de Porqueres
Art romànic
Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina