Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Pardal de passa
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola…
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…
fotòmetre
Fotografia
Aparell electrònic que permet de mesurar la intensitat de la llum reflectida per un objecte.
Hom l’empra per a calcular el temps d’exposició N'hi ha de diverses menes, com el fotòmetre òptic , que es basa en una sèrie de colors o de xifres disposats a la part superior del visor de manera que cal escollir la xifra visible més baixa o bé el color més adequat que hom pot veure amb claredat, i el fotòmetre de cèllula fotoelèctrica o fotòmetre fotoelèctric , que és format per una cèllula fotovoltaica o fotoconductora i un galvanòmetre que indica el diafragma o el temps d’exposició
òpal
òpal
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sílice hidratada, SiO 2
· n
H 2
O.
Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
Marià Gascón
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat
Sebastià Franco Smeets
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona
Moab

Vista des de l'aire de la mina de Moab
Ciutat
Ciutat i capital del comtat de Grand, a l’estat d’Utah (EUA).
És un centre turístic per la proximitat als parcs nacional dels Arcs i de Terra de Canyons, caracteritzats per la formació d'arcs més de 2000 i l'erosió del terreny pels rius Colorado i Green, respectivament Uns 30 km a l'oest de la localitat hi ha la mina de Moab, on s'extreu potassa utilitzant un mètode que combina la dissolució de la mateixa en la mina i l'evaporació solar en uns llacs per tornar a cristallitzar el producte Aquests llacs es caracteritzen pels seus colors de tons blavosos i lilosos
signe òptic
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina