Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
gingebre
Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
cosconilla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija glabra que no ultrapassa els 40 cm, amb les fulles basals pinnatífides i les caulinars lanceolades, amplexicaules, enteres o dentades.
Els capítols, grocs i llargament pedunculats, presenten un involucre de bràctees escarioses Creix a la regió mediterrània
espernallac
Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària
cabdell
Cabdells
Yoni Vargas (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Alimentació
Varietat cultivada de l’enciam, de la família de les asteràcies o compostes, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.
Es menja en amanida En els receptaris sovint es recomana preparar-lo acompanyat d’anxoves de l’Escala i una vinagreta
olivardó
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, alta de 20 a 60 cm, pubescent i glandulosa, d’olor forta, amb fulles linears i amb capítols grocs o una mica violacis.
Es fa en camps incultes i secs, a la regió mediterrània
margarida africana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades, dentades i peloses i de capítols de lígules blanquinoses i disc negrós.
De procedència sud-africana, és plantada en jardins
donzell marí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tiges llenyoses a la base, ascendents, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles bipinnatisectes i recobertes d’un toment blanc.
Creix en terrenys salins, especialment vora el mar Té virtuts vermífugues
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…