Resultats de la cerca

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal LVenturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols Transformà la fortalesa de Pesaro Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic

Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903

Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món

Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida