Resultats de la cerca
Es mostren 1387 resultats
Colòmbia 2010
Estat
El cicle electoral va marcar l’agenda política de l’any, començant al febrer pel rebuig del Tribunal Constitucional a admetre un referèndum sobre els canvis legislatius proposats amb la intenció de permetre que el president Uribe es presentés a les eleccions per un tercer mandat consecutiu Així va acabar la tasca desenvolupada pels partidaris d’Uribe durant més d’un any per a aconseguir l’aprovació de l’esmena constitucional al Senat i al Congrés, i a partir del mes de març es va iniciar el procés d’eleccions primàries internes en tots els partits El 14 de març es…
Bangladesh 2011
Estat
El premi Nobel Muhammad Yunus va ser obligat a abandonar el càrrec de director del Banc Grameen, entitat dedicada a oferir microcrèdits a la població amb pocs recursos © Grameen Foundation El 2011, el Parlament va abolir la previsió constitucional de deixar en mans de governs interins la preparació d’eleccions legislatives, fet que obria un parèntesi d’inestabilitat al convuls clima polític, caracteritzat per la lluita frontal dels dos grans partits, la Lliga Awami liderada per l’actual primera ministra, Sheikh Hasina i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh o BNP, liderat per…
Tailàndia 2012
Estat
L'escena política del país va estar definida, un any més, per la divisió entre el partit populista governant, el Partit dels Tailandesos PTP, i el Partit Demòcrata PD, a l'oposició Els primers mesos de l'any van estar marcats per les tensions en relació amb el projecte de llei de reconciliació nacional impulsat pel Govern de Yingluck Shinawatra, el debat sobre el qual va ser posposat per la Cambra de Representants al juny La proposta incloïa una amnistia per a les ofenses polítiques comeses entre el 2005 i el 2010, tant durant les manifestacions de la conservadora Aliança Popular per la…
model lingüístic
Educació
Proposta concreta del tractament i de l’ús d’una o més llengües en una societat o en un àmbit específic d’aquesta, avalada generalment per un marc normatiu o un reglament.
A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes estrangers,…
El president Puigdemont anuncia la data del referèndum sobre la independència de Catalunya
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras, de membres del Govern i de diputats de JxSí i de la CUP, fa públics oficialment la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya La data elegida és l’1 d’octubre i la pregunta és "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República" Tot i l’anunci, Puigdemont no signa cap document de convocatòria per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional El 25 de maig, el president del Govern espanyol va rebutjar per carta l’última oferta del…
regència
Història
Govern d’un estat monàrquic en lloc i en nom del rei.
Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’Àustria 1885-1902…
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…
George Anastaplo
Filosofia
Filòsof i jurista nord-americà.
Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més…
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona…
Santiago Casares Quiroga
Santiago Casares Quiroga
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i advocat gallec.
Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina