Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra i Ferrer
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog musical.
De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons…
,
Josep Cercós i Fransí
Música
Compositor i pianista català.
Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta,…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià.
Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola…
Francesco Cilea
Música
Compositor italià.
Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de…
Friedrich Wilhelm Marpurg
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o Anleitung zur…
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…
Schola Cantorum de París
Música
Escola privada de música, fundada l’any 1894 per Charles Bordes, Alexandre Guilmani i Vincent d’Indy amb la finalitat d’ensenyar-hi el cant litúrgic i la música religiosa.
En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa impulsada per…
Arnold Schönberg

Arnold Schönberg
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Estudià contrapunt amb Avon Zemlinsky, i les seves obres són molt influïdes per Brahms i per Wagner Les seves primeres composicions, Die verklärte Nacht ‘La nit transfigurada’, 1899 i els Gurrelieder 1901 desorientaren el públic i la crítica Amb Pelléas et Mélisande 1902 inicià l’escriptura tonal, que s’intensificà en la Simfonia de cambra 1906 i en el Segon Quartet de corda 1908 Juntament amb els seus deixebles ABerg i AWebern formà l’anomenada escola de Viena Des del 1908 fins al 1913 escriví una sèrie d’obres expressionistes on renuncià a la tonalitat com a principi…
Gilbert Amy
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les…
,
Combat de nit
Literatura catalana
Novel·la de Josep M. Espinàs publicada l’any 1959.
Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina