Resultats de la cerca

A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant això,…

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a…

Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…

Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…

Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació Dins un dels pocs nuclis d’habitatges d’aquesta comarca del Solsonès, al vessant d’aigües del Segre, hi ha aquesta església parroquial, del poble de Sant Climenç —segons la parla popular—, dedicada a sant Climent Mapa 329M781 Situació 31TCG690458 De la mateixa ciutat de Solsona arrenca una carretera en direcció a la falda del Castellvell i pujant cap a la Torregassa, el punt més alt d’aquest indret Al punt quilomètric 10,300, a mà esquerra, hi ha una nova carretera que porta directament al poble de Sant Climenç…

Situació Interior de l’església amb la capçalera al fons J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga es troba a la plaça del poble Vilallonga de Ter es troba a 5 km de Camprodon, al peu de la carretera que uneix aquesta població amb Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG435872 MAB Història L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183, quan el senyor Arnau Descatllar cedí els drets que tenia o creia tenir sobre l’església de “ Sancti Martini Ville Longe ” al bisbe de Girona El lloc, però, existia ja d’antic, puix que entre les confirmacions de béns que el…

Situació Una vista exterior de l’església, des del costat sud-occidental M Anglada Aquesta petita capella es troba situada enmig d’uns camps, a uns 200 m del gran mas del Prat, vers el costat nord-oriental, prop del torrent del Gaiell, a uns 700 m d’altitud, a migjorn de Santa Maria de Besora, amb una distància d’1,50 km Mapa 294M781 Situació 31TDG384633 S’hi accedeix per un camí que comença al trencall que hi ha 10 m abans del punt quilomètric de la carretera BV-5227, de Sant Quirze de Besora a Vidrà, al cantó dret, vers migjorn Cal passar pel mas del Prat, on tenen la clau , i fer menys d’1…

Situació Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera M Anglada La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible Mapa 256M781 Situació 31TDG340726 Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital APF-JAA Història Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant Salvador i Sant…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Esteve de la Riba, adossada pel cantó de llevant a la masia M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Riba es troba a l’extrem de ponent de l’antic terme municipal de Viladonja, annexat a les Llosses l’any 1974, i de la serra de Matamala, al costat dret de la riera de Merlès i a 983 m d’altitud a l’indret de la seva confluència amb el torrent de les Ferreries Mapa 255M781 Situació 31TDG228711 El camí més curt per a arribar-hi surt d’un trencall que hi ha al punt quilomètric 5, a mà esquerra i vers tramuntana, de la carretera C-…

Situació Un detall de la peça romànica que hi ha entre les construccions modernes del santuari Hom pot veure aquí el mur de migjorn amb la porta i una finestra, a més de l’aparell, perfectament visible M Anglada El santuari de Santa Margarida de Vinyoles es troba situat al sector meridional del terme municipal de les Llosses, a llevant del puig Cornador, sobre un turó de la serra de Vinyoles, a 1206 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG278659 S’hi accedeix des del punt quilomètric 12,200 de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll per la dreta, o sigui, vers migjorn, amb una forta pujada per…