Resultats de la cerca
Es mostren 1161 resultats
Asmara
Ciutat
Capital d’Eritrea.
Situada damunt un altiplà a 2 350 m sobre el nivell de la mar, té un clima benigne temperatura mitjana anual 16,7°C Mercat agrícola blat, oli, ordi, fruita, amb indústries derivades destilleries de cervesa, conserves vegetals també hi ha indústries químiques, de vidre i porcellana El ferrocarril l’uneix amb el port de Messewa Massaua a la mar Roja i amb Akordat cap a l’interior Té aeroport Universitat Antiga ciutat d’Abissínia, des del 1880 esdevingué quarter general de Ras Aula, nomenat virrei per l’emperador Joan IV Pràcticament, no tingué importància fins que fou ocupada pels…
s’Alqueria Blanca
Poble
Poble del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al N del terme (curiablanquers).
És una població desnivellada que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant el puig de Consolació a mig camí entre Santanyí i Portopetre Al s XIV era una extensa possessió quan començà a cedir la pressió turca, a la fi del s XVI, començà a establir-se població pels camps d’aquesta zona d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes i al començament del s XVII ja havien començat a agrupar-se algunes cases El 1789 tenia 73 edificis i el 1805 fou acabat l’oratori, que esdevingué, el 1850, església sufragània de…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…
Montaverner
L’església parroquial de Montaverner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a la dreta del riu d’Albaida (que forma en bona part el límit occidental), a l’indret de la seva confluència amb el riu Clariana.
El territori és pla i puja suaument al sector meridional Gairebé la totalitat del terme és conreat el regadiu ocupa 70 ha, que aprofiten l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia de Montaverner i produeixen hortalisses i cereals Predomina, però, el secà 650 ha, amb un gran nombre d’arbres fruiters ametllers, presseguers, vinya i, secundàriament, cereals blat i ordi Hi ha petites indústries tèxtils i d’altres de derivades de l’agricultura, però una forta proporció de la mà d’obra treballa en una important indústria tèxtil del veí terme d’Alfarrasí El poble 1 825 h ag 2006,…
Titaigües
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, accidentat pels contraforts meridionals de la serra d’El Sabinar (El Hontanar, 1.238 m alt.), que forma part del conjunt de la serra de Javalambre, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat a l’W en direcció NW-SE, i una sèrie de barrancs afluents.
Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila…
Beniarrés

Municipi
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d’Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés
, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia.
El territori és molt muntanyós 1 000 m a la cresta del Benicadell, i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars 55% de la superfície total, de propietat estatal i comunal L’agricultura és predominantment de secà el regadiu 87 ha es localitza a les deus i a la vora del riu El conreu més estès és el d’oliveres 736 ha, seguit del de cereals, vinya i ametllers La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura oli i farina La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort…
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el vent dominant…
Activitats quotidianes en la vellesa
Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien…
Els exercicis de relaxació
La relaxació o recuperació comprèn l’execució d’una sèrie d’exercicis o l’adopció d’una sèrie de postures que cal realitzar en finalitzar cada sessió d’entrenament, i que tenen com a objectiu evitar les contractures musculars derivades del treball muscular intens, així com facilitar l’eliminació de les restes metabòliques que produeix el treball muscular Cal que la durada d’aquests exercicis sigui d’uns 5 minuts La mecànica dels exercicis de relaxació consisteix concretament a estirar els músculs i les articulacions que prèviament han estat sotmesos a un treball intens Els…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina