La medul·la suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom, o vegetatiu, que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient. Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic, que actua en les situacions d’estrès o alerta.
A la medul·la suprarenal s’elaboren catecolamines, hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’adrenalina i la noradrenalina. Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medul·la suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’estrès. Els efectes, molt variats, són similars als que produeix el sistema simpàtic en general, com ara dilatació de les pupil·les, augment de la pressió arterial, acceleració de la freqüència cardíaca, dilatació bronquial, disminució del fluix sanguini cutani, increment del fluix sanguini muscular i activació del sistema nerviós central. Com que els receptors sobre els que les catecolamines actuen es troben dispersos per tot l’organisme, l’estimulació de la medul·la suprarenal provoca una reacció generalitzada, que prepara l’organisme, en el seu conjunt, per fer front a les situacions d’alarma.