Resultats de la cerca

Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’…

Es donà a conèixer amb la publicació de Seta 1996, una novella breu, barreja subtil d’història i de faula, que es convertí en un èxit arreu del món Amb anterioritat havia publicat Castelli di Rabbia 1991, premi Médicis i Oceano Mare 1993, premi Viareggio Novelles posteriors són City 1999, Senza sangue 2003, Omero, Iliade 2004, Questa storia 2005 i Emmaus 2010 Com a dramaturg ha publicat Novecento 1994, i diversos llibres d’assaig, entre els quals Il genio in fuga due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini 1988, L’anima di Hegel e le mucche del…

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista

Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco

Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…

Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic 1590-96 La seva…

Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc

Enginyer civil i arquitecte 1853, fou catedràtic de geometria superior a la Universitat de Bolonya 1860 i director de l’escola d’enginyers de Roma 1873 Senador, ocupà el ministeri d’instrucció pública 1898 Fou l’impulsor de la geometria pura a Itàlia Entre les seves obres cal remarcar Elementi di geometria projettiva 1873 i Elementi di calcolo grafico 1874

Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847

Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000  Il dolore…