Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
Josep Maria Figueras Anmella

Josep Maria Figueras Anmella
Museu Colet
Esquí
Esquiador i metge conegut com Pitu Figueras.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’esquí Fou el…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran…
Fèlix Alabart Vila

Fèlix Alabart Vila
Arxiu F. Alabart
Espeleologia
Fotografia
Espeleòleg i fotògraf.
Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…
Peter Zoller
Física
Físic austríac.
Especialitzat en física atòmica, i òptica i computació quàntiques, es doctorà a la Universitat d’Innsbruck i posteriorment feu recerca als Estats Units d’Amèrica Ha estat professor visitant al JILA de la Universitat de Colorado, Auckland Nova Zelanda, Orsay França, Harvard EUA i Pequín Xina, entre d’altres Actualment és catedràtic a l’Institut de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Per la seva recerca, principalment amb relació a la computació quàntica i la construcció d’un ordinador quàntic, ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen els premis Schrödinger…
Vicenç Maria Gibert i Serra
Música
Músic.
Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…
,
Riambau de Relhana
Cristianisme
Arquebisbe d’Arle (1030-65).
Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe…
Rafael Marquina i Audouard
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador industrial.
Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just Desvern 1956…
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de…
Sallie Watson Chisholm

Sallie Watson Chisholm
© National Science and Technology Medals Foundation
Ecologia
Oceanògrafa nord-americana.
Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina