Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
epicureisme
Filosofia
Doctrina filosòfica d’Epicur de Samos i els seus deixebles.
Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o doctrina de l’…
Renée Green
Art
Artista nord-americà.
Viu i treballa a Nova York i a Viena La seva obra es desenvolupa en l’àmbit cinematogràfic, i també en el del vídeo, a més de realitzar guions Amb motiu de l’exposició “Ombres i senyals” que li dedicà la Fundació Tàpies de Barcelona, reflexionà sobre la ciutat de Barcelona a partir de la proposta de regeneració urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics del 1992, sobre les expectatives creades i els somnis que genera El seu treball qüestiona l’escriptura de la història i ella mateixa s’introdueix en l’obra, com a personatge de ficció recognoscible El viatge és un element clau a la seva obra,…
borinot

Borinot comú (Bombus terrestris)
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…
Denise Duval
Música
Soprano francesa.
Estudià cant al Conservatori de Bordeus i debutà al Gran Teatre de la mateixa ciutat Fou descoberta per Jean Cocteau i Francis Poulenc mentre actuava al Folies-Bergère, a París El 1947 protagonitzà l’estrena, a l’Òpera de la capital francesa, de Les mamelles de Tirèsies de Poulenc, de qui interpretà cançons especialment compostes per a ella, i també la de Diàlegs de Carmelites , a Nova York 1957, i de La veu humana , a l’Òpera Còmica de París 1959 El 1962 interpretà el paper de Melisanda a Glyndebourne Fou convidada als principals teatres d’òpera d’Europa i Amèrica, sovint per a representar-…
Alicia Urreta Arroyo
Música
Compositora i pianista mexicana.
El 1948 començà els estudis de piano amb J Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R Halfter Posteriorment perfeccionà el piano amb A Brendel i A de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques precises i…
Iona Brown
Música
Violonista i directora d’orquestra anglesa.
Violinista precoç, a catorze anys entrà a formar part de la Jove Orquestra Nacional de la Gran Bretanya, activitat que compaginà amb els estudis realitzats a Londres, Viena, Roma i París El 1963 debutà com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, un any després fou primer violí i solista a l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i del 1974 al 1980 fou directora artística d’aquesta institució Després de molts anys com a solista començà a interessar-se per la direcció orquestral Fou així com el 1981 fou nomenada directora de l’Orquestra de Cambra de Noruega, amb la qual enregistrà …
Maria Anna Walburga Ignatia Mozart
Música
Pianista austríaca, germana de W. A. Mozart.
Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A la mort del…
Rudolf Otto
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del…
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la feu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi feu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la catedral es…
Orlando furioso
Literatura
Poema èpic de Ludovico Ariosto
.
Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el nucli del poema,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina