Resultats de la cerca

Per tal de fer la síntesi, FHaber emprà pressions d’entre 200 i 1 000 atm

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…

Els processos que tenen lloc en les màquines tèrmiques són politròpics amb un valor de n comprès entre γ i 1, essent γ el quocient entre les calors específiques a pressió i volum constants Els processos adiabàtics, isòbars, isoterms i isocors són politròpics en els quals n val γ, 0, 1 i ±∞, respectivament

Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc

Què vol dir resoldre un problema Probablement alguna vegada t’has trobat que no saps com buscar el camí que t’ha de portar a la solució d’un problema que et plantegen a l’àrea de matemàtiques Acabem de dir “camí” i aquesta és una paraula que ens va molt bé per a expressar el que et volem explicar en aquesta unitat Quan parlem d’“estratègies per a resoldre problemes”, volem dir “aprendre a buscar camins” que ens portin cap a la seva solució Hi ha un autor, George Polya* que diu “Resoldre un problema és trobar un camí allí on prèviament no se’n coneixia cap, trobar la manera de sortir d’una…

Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per…