Resultats de la cerca

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força…

Fill d’un enginyer, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, pianista aficionada Posteriorment estudià a la Harrow School 1929-32, al Royal College of Music de Londres 1932-34 i al New College d’Oxford 1934-37 L’any 1947 fou contractat com a professor adjunt a la Universitat de Birmingham i a partir del 1950 exercí la docència al departament de música del University College of Wales L’estada a Galles marcà decisivament la seva trajectòria creativa, ja que durant aquest temps es despertà el seu interès per la música popular gallesa i començà a compondre l’òpera The…

Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…

Home polifacètic, a més de cantant fou compositor, empresari teatral i editor Des de ben jove rebé una bona educació musical i entre els seus mestres hi hagué Michael Arne Debutà a Dublín amb La buona figliuola de N Piccinni, i el 1799 es desplaçà a Nàpols per ampliar els seus estudis El 1783, durant una estada de Kelly a Venècia, el comte Durazzo, ambaixador de l’emperador austríac en aquesta ciutat italiana, el contractà per al teatre italià de Josep I a Viena A la capital austríaca intervingué en òperes com Les noces de Fígaro de WA Mozart, i entrà en contacte amb grans…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en…

Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’…

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d…

Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC, i el 1953…

Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern, narratiu,…