Resultats de la cerca
Es mostren 5885 resultats
espai de Riesz
Matemàtiques
Subespai vectorial de l’espai vectorial de funcions numèriques (definides en un conjunt i valorades en els reals ℝ) tal, que si f és del subespai, tant el valor absolut |f| com l’ínfim de f i 1 són del subespai.
L’espai vectorial de les funcions numèriques finites contínues de suport compacte en un espai localment compacte és un espai de Riesz
polígon de forces
Física
Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
Si F 1 , F 2 , F 3 són les forces, la resultant R és obtinguda dibuixant vectors fixos representants de F 1 , F 2 , F 3 , de manera que l’extrem de cadascun sigui l’origen del següent R és el vector lliure representat pel vector fix que comença a l’origen de F 1 i acaba a l’extrem de F 3
convergència
Matemàtiques
Qualitat de convergent.
En el cas d’una successió de funcions hom pot parlar de convergència en diferents sentits, segons la topologia donada en el conjunt de funcions a considerar així, hi ha la convergència puntual una successió f n tendeix a f si, per a tot x on les f n estan definides, f n x té límit f x la convergència uniforme f n convergeix uniformement a f si, per a tot ε> 0, es dona un N tal, que n> N implica | f n x - f x |
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n’ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable…
raó
Matemàtiques
En una funció de proporcionalitat directa f(x) = kx, nombre k
.
funció logarítmica complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ-{0}→ℂque resulta d’estendre a ℂla funció exponencial.
És definida per l’assignació z →ln z =ln| z |+ i arg z , on | z | és el mòdul de z i arg z el seu argument És la funció inversa de la funció exponencial complexa e l n z =ln e z = z
triplita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)2(PO4)F.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina
topazi
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat hidratat amb fluor, Al2SiO4(OH, F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a les pegmatites i venes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina