Resultats de la cerca
Es mostren 2094 resultats
Salabernada

Mas de Salabernada (Artés)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi d’Artés (Bages).
Segles enrere hi hagué una capella dedicada a la Santa Fe, ara del tot perduda
gnosi
Religió
Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’home.
Per als gnòstics es contraposa a la ciència coneixement profà i a la fe coneixement imperfecte
Lluís Francesc Ladaria i Ferrer
Cristianisme
Jesuïta.
L’any 1966 ingressà a la Companyia de Jesús Estudià dret a la Universitat Complutense de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual fou vicerector des de l’any 1986 fins al 1994 Membre de la Comissió Teològica Internacional del 1992 al 1997, en fou nomenat secretari general l’any 2004 L’any següent fou nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , i el 2008 secretari, any que fou elevat a la condició d’arquebisbe i també nomenat consultor de la Congregació per als Bisbes El 2009 fou nomenat consultor del Consell Pontifici per a la…
disputa de Tortosa
Història
Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeocristiana començades a Tortosa el 7 de febrer de 1413 i closes a Sant Mateu del Maestrat el 13 de novembre de 1414.
Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del Talmud Des de…
Jacques Dupuis
Cristianisme
Jesuïta i teòleg belga.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre L’esprit de l’homme Étude sur l’anthropologie religieuse d’Origine Publicà Jésus-Christ à la rencontre des religions 1989, Introduction to Christology 1993, Towards a Christian Theology of Religious Pluralism 1997 i Christianity and the Religions 2002 Les seves obres reflecteixen la preocupació per a ressituar el cristianisme en el context interreligiós del final del segle XX, arran del seu treball com a jesuïta ordenat el 1941 a l’Índia, on residí entre el 1948 i el 1984 Fou requerit en diverses ocasions per la…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada en una famosa…
Guardiola de Segre
Poble
Poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat al S del terme, al vessant N de la serra del Pubill.
L’església Santa Fe depèn de la parròquia de Bassella Formava municipi independent a mitjan s XIX
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
el Vilaró
Masia
Masia i antic lloc del municipi d’Olius (Solsonès), al SW del terme, al límit amb el de Pinell de Solsonès.
El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina