Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Partit Laborista Català
Partit polític
Partit creat al setembre de 1946 que es declarà “heredero de la combatividad idealista de la CNT”.
Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí
CSA
Astronàutica
Sigla de la Canadian Space Agency, amb seu a Mont-real.
La CSA és una agència federal establerta el 1989 amb la finalitat de desenvolupar el sector aeroespacial canadenc Opera una sèrie de satèllits d’observació terrestre, com els RADARSAT, que estudien els canvis del clima terrestre, i el SCISAT, que investiga la capa d’ozó També controla diversos satèllits de telecomunicacions MSAT, NIMIK i ANIK i científics Alouette, MOST La CSA participa en el programa de l’Estació Espacial Internacional
congressos de Filadèlfia
Història
Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència.
Els més importants foren el del setembre del 1774 inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent, el del maig del 1775 organització de l’exèrcit i democratització de les institucions, el del juny-juliol del 1776 declaració de la independència i el del maig-setembre del 1787 assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana
Laureà Miró i Trepat
Història
Política
Polític republicà.
Membre del Partit Republicà Federal, fou vicepresident de l’Associació Escolar Republicana 1901 Ja dins de la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i, unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 i també el 1910 i el 1914 De la UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista 1912 i fou director de La Publicidad
Baldomero Sanmartín Arnal
Història
Republicà.
Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913
Axel Cäsar Springer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor alemany.
Fundà el grup editorial Axel Springer Verlag AG, el més potent de la República Federal d’Alemanya 1945 Aquest grup, nascut de l’adquisició d’altres empreses editorials, el 1967 establí la seu central a Berlín i més tard 1970 es constituí en societat amb diverses filials es dedica a la publicació de diaris “Die Welt”, “Bild-Zeitung”, etc i revistes, de periodicitat diversa i per a públics diferents
Belém
Ciutat
Capital de l’estat de Pará, Brasil, vora el riu Pará i una de les boques de l’Amazones, i coneguda també per Nossa Senhora de Belém do Pará i per Pará.
La ciutat s’ha desenvolupat al voltant del port, fundat pels portuguesos el 1616, i és un nucli industrial drassanes, serradores, ciment, alimentació, adobs i el principal centre de comerç del Brasil septentrional És alhora un centre cultural i d’ensenyament superior Instituto de Pesquisas e Experimentaçāo Agropecuárias do Norte, Instituto Histórico e Geográfico do Pará, Universidade Federal do Pará Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional i port internacional
Rafael Farga i Pellicer

Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la…
Alan Greenspan
Economia
Economista nord-americà.
Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al…
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina