Resultats de la cerca

Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela…

S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone  1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres,  Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker  La dolce vita 1959 i 8 1 / 2   1962, de Federico Fellini  Lola 1960, de Jacques Demy  Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles  Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux  Justine 1969, de George Cukor  Salto nel…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels…

Pertany, per la banda paterna, a una família d’aristòcrates russos exiliats a Anglaterra el 1917 Als divuit anys entrà al National Youth Theatre, i un any després passà a la Royal Shakespeare Company, on actuà fins el 1978, feina que compaginà amb actuacions en altres companyies del West End londinenc Debutà en el cinema en un paper protagonista el 1967 en Age of Consent , de Michael Powell Aviat esdevingué una de les actrius més destacades del cinema britànic i, des de mitjan anys vuitanta, actuà també en el cinema nord-americà Entre d’altres, la seva filmografia inclou els títols Savage…

Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…

Es doctorà en Dret a la Universitat de Frankfurt 1956, i des del 1958 exercí primer a Berlin i més tard a Múnic Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política A partir del 1963, fou professor a l’Escola de Disseny d’Ulm i, juntament amb Edgar Reitz, dirigí el departament de disseny cinematogràfic, i el 1973, fou nomenat professor honorari a la Universitat de Frankfurt del Main El 1963 i el 1987 fundà les productores Kairos-Film…

Raimon, juntament amb Salomé, guanya el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Aquesta és la primera cançó en català retransmesa per TVE

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant…

Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb  Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…