Resultats de la cerca
Es mostren 11975 resultats
pronòstic
Medicina
Judici més o menys hipotètic pel qual el metge preveu el curs i el final d’una malaltia i totes les eventualitats possibles.
cambra de càrrega
Física
Dipòsit construït al final d’un canal d’una central hidroelèctrica, del qual surten els tubs que condueixen l’aigua a les turbines.
semifinal
Esport
Dit dels partits de la penúltima ronda en un matx per eliminació, els vencedors dels quals seran els qui jugaran el partit final.
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
línia poligonal
Matemàtiques
Línia constituïda per una successió de segments, de tal manera, que el principi d’un segment coincideix amb el final d’un altre.
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la…
ayre
Música
Cançó per a veu i llaüt conreada a Anglaterra des del final del segle XVI i durant els primers anys del segle XVII.
Derivà de l' air de cour francès, del qual adoptà les principals característiques A l’època se’n publicaren reculls que podien incloure versions alternatives per a conjunt vocal Un dels primers reculls apareguts fou el First Book of Songs or Ayres 1597, de John Dowland En sentit més ampli, el terme s’aplicà també a una peça purament instrumental, però de caràcter similar, que podia formar part d’una suite