Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Bartomeu Maura i Montaner
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d'd’ Antoni…
Pere Ramis i Ramis
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat i traductor.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura
,
Major I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó.
Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…
Pitarch
Música
Família de músics del País Valencià.
Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…
,
Marc de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del frare caputxí i biblista Josep Canyes i Santacana.
Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou nomenat sacerdot…
Josep Maria Mirapeix Vicens
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li atorgà el…
Agustí Brugués Puig

Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985
Albert I Aquil·les de Brandenburg
Història
Príncep elector de Brandenburg (1470-76), fill de l’elector Frederic I, a la mort del qual heretà el marcgraviat d’Ansbach (1440).
S'enfrontà a la ciutat de Nuremberg i hagué de reconèixer les seves exigències d’autonomia Lluità contra Baviera, Bohèmia i el Palatinat L’any 1464 heretà el marcgraviat de Bayreuth-Kulmbach a causa de la mort del seu germà Joan anomenat l' Alquimista El 1470 obtingué la marca i el títol d’elector de Brandenburg per renúncia del seu germà Frederic II Promulgà la Dispositio Achillea 1473, segons la qual la marca i l’electorat passaven indivisos al primogènit mentre els territoris de Francònia es repartien entre els altres fills Abdicà en el seu fill el 1476, però conservà la condició d’elector
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina