Resultats de la cerca
Es mostren 2318 resultats
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
Josep Solà i Escofet
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses monografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals
,
Fritz Saxl
Art
Historiador de l’art.
Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934
Vladislav Vančura
Literatura
Escriptor txec.
Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys
Blai Seselles
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra És autor de dues cançons de rima fàcil i enginyosa La primera, Dona gentil e d’excellent natura , és una poesia amorosa en què el poeta dona consells morals a la dama a la qual s’adreça sota el senyal cims coronats A la segona composició, un Deseiximent e comiat d’amor , el poeta celebra haver-se pogut alliberar de l’amor amb imatges que recorden les similituds marineres d’Ausiàs Marc Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Pere Nicolau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà
Louis-Jacques Mandé Daguerre

Louis-Jacques Mandé Daguerre
Pintura
Inventor i pintor francès.
Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
'The Mandalorian', la transformació de la indústria cinematogràfica
Electrònica i informàtica
Cinematografia
t Cartell de la pellícula The Mandalorian © Star Wars La sèrie televisiva The Mandalorian va marcar un punt d’inflexió en la producció de continguts audiovisuals I per admetre-ho, no cal que hom sigui fan de l’univers Star Wars o que tingui una opinió positiva d’aquesta nova producció de la franquícia creada per George Lucas i ara propietat de Disney L’esforç creatiu darrere els projectes de Star Wars , ja des dels seus inicis, han aportat grans innovacions en la manera com s’expliquen històries per a la pantalla gran i per a pantalles de tota mida La producció de The Mandalorian va…
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina