Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Marià Foyé i Ràfols
Aeronàutica
Aviador.
Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a Barcelona
Carlos Jiménez Díaz
Metge castellà.
Catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Sevilla 1922 i Madrid 1926, creador de l’institut i fundació que duu el seu nom i de la clínica de la Concepción de Madrid 1955 Fou una de les primeres autoritats en medicina interna a l’Estat espanyol, i n'impulsà diferents especialitats President de diverses associacions internacionals de medicina interna i d’allergologia, escriví un gran nombre d’articles i llibres Lecciones de clínica médica, Enfermedades del intestino delgado i El médico explorando a su enfermo , etc Fou fundador i director de la Revista clínica española i del Boletín…
Gustau II Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1611-32), fill i successor de Carles IX.
Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…
Josep Maria Piñol Selma

Josep Maria Piñol Selma
MUSEU COLET
Motociclisme
Comissari de cursa i directiu motociclista.
Pilot aficionat, fundà el Moto Club Tarragona 1953 El 1973 entrà a la junta directiva de l’entitat com a vocal i el 1981 n’esdevingué president Acreditat per la Reial Federació Espanyola de Motociclisme com a comissari director, comissari tècnic i comissari esportiu, organitzà moltes curses de velocitat, trial, motocròs, enduro i rallis per als Campionats de Catalunya i Espanya, per al Moto Club Tarragona i per a altres entitats El 1981 impulsà el Campionat d’Espanya de Velocitat, que es disputà al polígon Riu Clar de Tarragona Fou assembleista de la federació espanyola 1973-90 i vocal de la…
Francisco José Lacambra Estany
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…
Josep Aguilar Corts

Josep Aguilar Corts
Museu Colet
Atletisme
Atleta, entrenador i dirigent esportiu.
Impulsor de l’atletisme a la comarca d’Osona, s’especialitzà en les proves de mig fons i cros, i competí en diferents edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya representant el Club Atlètic Vic Fou un dels fundadors del Club Saturn de Calldetenes i entrenà tant aquest club com el CA Vic i el CA Torelló L’any 1953 impulsà la prova de cros de Calldetenes, que se celebra des de llavors de forma ininterrompuda Fou membre de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme i vicepresident del CA Vic durant nou anys Rebé la insígnia de bronze de la Federació Catalana d’Atletisme
Josep Lluís Vilaseca i Guasch
Esport general
Advocat, dirigent esportiu i polític
.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…
,
Santiago Dexeus i Trias de Bes
Medicina
Metge tocoginecòleg.
Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià a la Universitat de Barcelona 1959 i es doctorà a la de Madrid 1964 Director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona 1964-72, el 1973, amb el seu germà Josep Maria Dexeus i Trias de Bes , fundà l’ Institut Universitari Dexeus , del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del qual fou director fins al 2004, quan fou expulsat per la gerència, fet que suposà un llarg litigi entre les parts Juntament amb el seu fill Damià Dexeus, el 2010 fundà el consultori Somdex Ginecologia, a la clínica Tres Torres de Barcelona, i…
Marc Ravalomanana
Política
Polític i home de negocis malgaix.
D’origens molt humils, fundà una petita indústria d’elaboració de làctics que amb amb el temps convertí en la primera empresa de capital autòcton de Madagascar A mitjan dècada dels anys noranta s’introduí en política i el 1999 fou elegit alcalde d’Antananarivo Al desembre de 2001 s’enfrontà en les eleccions presidencials a Didier Ratsiraka , i, després de guanyar en la primera volta, renuncià a celebrar la segona que li exigia el seu rival Al febrer de 2002, enmig d’un bloqueig polític i de violents enfrontaments, s’autoproclamà president, ratificat dos mesos més tard pel Tribunal Suprem i…
Trobada de líders europeus amb Merkel
A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern la meitat dels membres de la Unió Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina